Quan el Ioga és meditatiu…

Quan el Ioga és meditatiu…

La pràctica del ioga se sol veure com una activitat en la qual es duen a terme exercicis físics, i si bé el ioga se centra en la construcció de postures corporals o asanes, també treballa en el pla psicològic…

 

Les asanes s’efectuen coordinant la respiració amb el moviment, a un ritme lent, sense canvis bruscos, amb la màxima relaxació possible, la qual cosa permet que tot això s’interioritzi automàticament.

En treballar físicament d’aquesta manera, a més de tots els beneficiosos efectes fisiològics, l’atenció i la concentració són obligades, amb la consegüent millora mental.

 

Això no obstant, si a més esdevenim conscients dels processos fisiològics i psicològics que s’estan produint en el nostre món intern, aconseguirem potenciar tant els efectes físics com els psicològics que la pràctica del ioga ens ofereix i fer evident l’adagi que diu que “el ioga és la unió del cos i la ment”.

Processament jerarquitzat de la informació

En el nostre sistema psíquic hi interactuen simultàniament, d’una banda, el flux d’energia que ens permet dur a terme accions i, de l’altra, la informació que prèviament les determina. El nostre Sistema Nerviós (SN) és la xarxa per la qual circula aquest flux d’energia i d’informació, i el cervell és el mecanisme físic on es processa aquesta informació, mentre que la ment és el procés que regula tot aquest flux…

Estem programats de manera innata i intrínseca, i per raons fisiològiques i neurològiques, per ser governats per estats somàtics i estats emocionals. Això no obstant, la nostra evolució ens ha dotat d’estructures corticals, on les funcions cognitives superiors, el raonament i el pensament lògic, entre d’altres, jerarquitzen moltes vegades els altres nivells (emocional, sensorial i motriu) de processament de les nostres experiències. Les nostres accions d’adults acostumen a reflectir la relació jeràrquica del processament cognitiu volitiu sobre les respostes emocionals i sensoriomotrius.

El “cervell triú” (MacLean, 1985) ens ofereix una metàfora connectora entre aquestes tres estructures resultants de la nostra evolució.

Escoltar el cos

Suposem que som a la nostra classe de ioga realitzant una determinada postura, que no ens surt del tot bé, i, simultàniament, apareixen en la nostra ment, d’una banda, la “imatge ideal” de com “ha de” ser aquesta postura i, de l’altra, el pensament “sóc maldestre”. Com més ens entestem a assolir la perfecció tècnica, probablement també més passarem per alt les sensacions i les emocions (potser rigidesa muscular i incomoditat física, i la frustració que això ens produeix…). Seria com si estiguéssim suspesos damunt la nostra experiència somàtica i emocional, sense utilitzar-la, tot i saber que hi és i que ens seria molt útil per a la nostra pràctica.

Aquest és un clar exemple de processament descendent, on les àrees corticals superiors del nostre cervell actuen com un “centre de control” i dominen l’activitat de les funcions inferiors. D’aquesta manera, en “creure’ns” incapaços de dur a terme correctament l’asana (processament cognitiu), cedim a la frustració i ens enfadem (processament emocional), i tampoc no escoltem el que el nostre cos ens transmet a través de les sensacions de rigidesa, incomoditat i desequilibri (processament sensoriomotriu).

Autoregulació

L’exemple també ens il·lustra com l’activació fisiològica i emocional va en augment i, en conseqüència, provoca la ràpida mobilització del sistema nerviós autònom, la qual cosa determina el processament descendent de la nostra experiència.

La finestra de tolerància a l'activació és un model senzill per explicar la regulació de l'activació del sistema nerviós autònom.

Com més estressants siguin les nostres vivències, més vulnerables serem a sentir una activació elevada (hiperactivació) o a sentir poca activació fisiològica (hipoactivació), i sovint podrem oscil·lar entre aquests dos extrems.

Així doncs, tant en la nostra pràctica de ioga com en la resta de les nostres activitats, val la pena aprendre a prendre consciència de si ens mantenim dins la zona òptima de tolerància a l’activació, o de quin és el llindar perquè es produeixin senyals d’hiper o hipoactivació, i entrenar-nos a ampliar el nostre marge de tolerància a l’activació fisiològica, autoregulant-nos a través de les observacions somàtiques i de la nostra respiració.

Respiració

Una de les maneres més efectives de regular l’activació fisiològica és equilibrant, mitjançant la respiració, les dues branques, simpàtica i parasimpàtica, que componen el sistema nerviós autònom i que regulen l’activació de tot el nostre cos.

A grans trets, el sistema nerviós simpàtic (SNS) fa servir substàncies químiques com l’adrenalina per alimentar el cos i el cervell perquè actuïn, mentre que el sistema nerviós parasimpàtic (SNP) utilitza l’acetilcolina per regular les funcions corporals bàsiques com la digestió, la curació de les ferides i els cicles de son i d’estat de somni. Quan ens trobem en la millor forma, aquests dos sistemes funcionen estretament per mantenir-nos en aquest estat òptim d’interacció amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos.

Quan inspirem, estimulem l’SNS, fet que comporta un augment del ritme cardíac. Les espiracions estimulen l’SNP, amb la qual cosa es redueixen els batecs del cor. Aquest patró de variabilitat del ritme cardíac reflecteix el nostre estat de salut fisiològica, la qual s’aconsegueix quan la respiració i el cor treballen en mútua coherència.

En el nostre programa de ioga aprenem a respirar fent inspiracions i espiracions lentes i regulars. Concentrem l’atenció en el moviment que realitzem i en les nostres sensacions, moment a moment. Observem la connexió entre les emocions i el nostre cos, potser notem com l’ansietat en efectuar la postura ens desequilibra… Tot això alleujarà la tensió que sentim als músculs i, en conseqüència, experimentarem amb el fet de canviar com ens sentim.

Recuperar el cos

Malgrat que bona part de l’activitat adulta és determinada per la jerarquia que exerceixen les funcions superiors del nostre cervell, cosa que provoca oscil·lacions en el nostre marge de tolerància a l’activació fisiològica i emocional, mitjançant la pràctica habitual de ioga podem aprendre a processar les nostres experiències a partir del cos (processament sensorial i motriu ascendent) i a tranquil·litzar el nostre flux respiratori. D’aquesta manera, la modulació efectiva de l’activació ens donarà control sobre els nostres impulsos i emocions.

Així doncs, respirem profundament i tornem a intentar la postura, i en el precís moment en què notem les nostres “incorreccions”, en lloc de cedir a la frustració i a les distorsions cognitives (“sóc maldestre”), que es tradueixen en una vivència de baixa autoestima i de fracàs, centrem la nostra atenció en la respiració, observem i acceptem el fet que sentim rigidesa muscular, incomoditat física, etc.

Probablement, amb això generarem prou serenitat per veure els nostres límits i pensarem en les habilitats que ja estem desenvolupant. És a dir, a través de l’autoobservació i el treball conscient amb el cos, possibilitarem un canvi significatiu en els pensaments, emocions, sistemes de creences i pautes d’acció fixes associades a la desregulació fisiològica, emocional i cognitiva que solen provocar les experiències desagradables, negatives, adverses…

Quan el ioga és meditatiu

El fet d’observar simplement el que sentim fomenta la regulació emocional i ens ajuda a deixar d’ignorar el que succeeix en el nostre interior. Quan comencem a considerar el nostre cos amb curiositat, tot canvia. Aprenem que les emocions descriuen una corba: primer pugen, fins a arribar al punt més alt, i després baixen.

Al nostre Centre Kailash, la professora que imparteix les classes de ioga realitza intervencions terapèutiques, animant-nos a observar qualsevol tensió, mentre mesurem el que sentim amb el flux de la nostra respiració, al mateix temps que mantenim la postura. Això ens ajuda a preveure el final del malestar i reforça la nostra capacitat de combatre l’angoixa física i emocional. Ser conscients que totes les experiències són transitòries canvia la perspectiva sobre nosaltres mateixos.

Quan enfoquem l’atenció completament en el que estem fent i som plenament conscients del que fem, això és meditatiu…

Referències bibliogràfiques

  • Damasio, A. (2000). Sentir lo que sucede… Editorial Andres Bello
  • Morata, M. (1997). Yoga. Teoría práctica y metodología aplicada. Zaragoza
  • Ogden P; Minton, K: Pain, C. (2006). El trauma y el cuerpo: Un modelo sensoriomotriz de psicoterapia. Desclée de Brouwer.
  • Schore, A. Regulación del afecto y el origen del Self (1994, Ed. Lawrencw Erlbaum Associates, Inc. Publishers).
  • van der Kolk. (2015). El cuerpo lleva la cuenta. Editorial Eleftheria. Barcelona
  • van der Kolk, et al, Yoga como un tratamiento complementario para el trastorno de estrés postraumático: Una prueba controlada aleatoria. Journal of Clinical Psychiatry 75, nº 6, 8 junio de 2014): 559-65.

EN QUÈ ET PODEM AJUDAR?

CONSULTA'NS EL TEU PROBLEMA

Tel 93 328 54 96

kailash@kailash.cat

c/ Comte d'Urgell, 37/39 1-1

08011 • Barcelona

He llegit i accepto la política de privacitat